TALENT ARTESÀ: Ars Antiqua

A Igualada hi trobem ARS ANTIQUA, l’estudi de conservació i restauració de béns culturals liderat per la restauradora Sara Berzosa Domingo. Amb gairebé trenta anys d’experiència, Berzosa s’ha convertit en una figura de referència en la preservació del patrimoni artístic del país. Formada a Barcelona, Florència, Roma, Madrid i la Universitat de Barcelona, ha treballat tant en col·leccions institucionals com en projectes de gran rellevància, i ha rebut reconeixements tan destacats com el Premi Restaura 2022 dels Premis Nacionals d’Artesania i el títol d’Establiment Emblemàtic de l’Ajuntament d’Igualada. Des del seu nou taller al barri de la Font Vella, Berzosa continua aprofundint en una professió que combina rigor, sensibilitat i una gran passió per la cultura. En aquesta entrevista, descobrim els seus orígens, la seva trajectòria i la seva mirada sobre l’artesania i el patrimoni.

Com vas començar en el món de l’artesania?

Vaig créixer en una família que treballava amb les mans; per tant, he estat hereva de la sensibilitat i dedicació que implica tenir una professió artesana.

Quin va ser el teu primer projecte?

El primer projecte professional fou la restauració d’un bust del religiós escolapi Marià Ferrer, conegut com el Pare Mariano, propietat de l’Ateneu Igualadí. L’escultura va caure durant la seva exposició en un estand firal.

Explica’ns els teus orígens i trajectòria.

Amb disset anys inicio els meus estudis en conservació i restauració de pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona, fent les pràctiques laborals en la col·lecció d’art gòtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Seguidament, em trasllado a Florència per continuar els estudis a l’Istituto per l’Arte e il Restauro i, posteriorment, a Roma, on m’especialitzo en la reintegració pictòrica. Amplio la meva formació a la Facultat de Belles Arts de la UB, en un curs de postgrau en restauració, i a Madrid, amb química aplicada a la restauració.

Pel que fa a la trajectòria laboral —en la qual estic a punt de complir trenta anys d’experiència—, els meus inicis foren gràcies als estudis en història del moble, catalogant antiguitats en una sala de subhastes i col·laborant en diversos projectes de restauració de béns immobles; entre ells, en la recuperació del sostre gòtic policromat de La Llotja de Barcelona. L’any 2004 m’estableixo a Igualada com a emprenedora. Des del meu estudi, he treballat tant amb particulars com amb institucions.

L’any 2023 rebo el Premi Restaura 2022 dels Premis Nacionals d’Artesania, atorgat per la Generalitat de Catalunya, per la meva tasca de conservar i restaurar el patrimoni artístic i cultural del país, donant a conèixer aquesta professió i contribuint a crear una cultura patrimonial amb la preservació i restauració del llegat original de les obres. El mateix any, l’Ajuntament d’Igualada m’atorga el reconeixement d’establiment emblemàtic amb identitat.

Has tingut sempre el teu taller a Igualada? Sabem que et trasllades. Explica’ns aquest canvi.

Sí. Igualada és la meva ciutat natal i sempre que hi tornava hi veia un buit cultural i una manca de consciència sobre el patrimoni, així que, finalment em vaig quedar per convertir-me en emprenedora fa vint-i-un anys. Ara m’acabo de traslladar a un espai més cèntric i més accessible al cor d’Igualada, al barri de la Font Vella, on espero tenir una relació més propera amb la nostra ciutat.

Quin és el projecte del qual estàs més orgullosa i per què?

De la recuperació de la talla policromada de la Mare de Déu de la Soledat d’Igualada, per la seva complexitat i el temps invertit.
https://www.arsantiqua.cat/portfolio/nostra-senyora-de-la-soledat/

Com influencien el paisatge i la cultura de l’Anoia les teves creacions?

La meva professió requereix molta paciència i concentració. El fet de poder escapar-me a respirar natura i observar-la em relaxa tant mentalment com físicament.
Els anoiencs tenim la sort de viure envoltats de paisatges naturals, rurals i patrimonials de gran bellesa, i els gaudeixo sempre que puc.

Si poguessis col·laborar amb qualsevol artista o artesà, viu o mort, qui seria i per què?

La meva professió consisteix a preservar allò que han creat altres persones, per tant, abans de treballar sobre l’objecte m’haig de documentar i conèixer la tècnica i els procediments de l’artista o l’artesà per no distorsionar la seva obra. Podríem dir que és una forma de col·laboració especial, ja que quasi en el 100% dels casos el creador ja és mort, però fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de treballar en una obra pictòrica d’un artista contemporani i poder parlar amb ell sobre els seus procediments, va ser molt enriquidor.
Tanmateix, enguany tinc el privilegi de participar en un prestigiós concurs d’una fira internacional d’art contemporani fent tàndem amb una artista emergent. El concurs promou la sinergia entre art contemporani i artesania de tradició per crear conjuntament una obra. El nostre projecte és engrescador, m’il·lusionaria molt poder dur-lo a terme.

Quin és el procés creatiu que segueixes des que tens una idea fins que la fas realitat?

Fins ara no he tingut procés creatiu; els meus processos són tradicionals i basats en les necessitats de la peça.

Com creus que el teu treball contribueix a la comunitat local i al seu desenvolupament?

Enriquint el patrimoni, preservant-lo per a les futures generacions; aportant coneixement, valor i tècnica per crear una cultura patrimonial al meu entorn; fent difusió constant sobre la tasca que duem a terme les conservadores-restauradores, tan desconeguda i poc reconeguda.

Com veus el futur de l’artesania?

El futur de l’artesania al nostre país el veig incert. La major part dels artesans supera els cinquanta anys i no hi ha relleu generacional. En altres països, la figura de l’artesà es protegeix, s’honora i es converteix en mestra perquè és un pilar fonamental de la identitat cultural d’un territori, mentre que aquí encara ens queda molta feina per fer.

Quina és la part més difícil i la més gratificant del teu treball?

En una societat com la nostra, basada en la immediatesa, tenir una professió que va a contracorrent —i que dona valor al temps que requereixen els processos— no sempre es comprèn.
La més gratificant, sens dubte, és el procés. Gaudeixo molt treballant.

Quin impacte t’agradaria que tinguessin els teus productes en les persones que els veuen o els compren?

Si parlem d’una obra d’art, deixar-la tal com la va concebre l’artista, perquè causi l’impacte que ell s’esperava. Sense que es noti la meva intervenció.

Què suposa per tu formar part del col·lectiu Artisania?

Som en un país de forta tradició gremial i les agrupacions ens donen seguretat. Tot i que els oficis del col·lectiu són diferents, ens uneix la sensibilitat, la passió per la nostra feina i el fet que les mans són la nostra eina principal.

Amb quins valors d’Artisania t’identifiques més?

Amb la construcció d’una comunitat que genera coneixement i sensibilitza la cultura.

Recomanaries a altres artesans a venir a instal·lar-se a l’Anoia? Per què?

Sí. L’avantatge de la comarca de l’Anoia és la seva situació al mapa: la proximitat de comarques amb nuclis de població més rurals fa que sovint es busquin professionals o formació especialitzada sense haver d’entrar a l’àrea metropolitana. És una zona de clients potencials i generació d’oportunitats.

Animaries els artesans creadors a formar part d’Artisania? Per què?

Als creadors i als tradicionals. Sempre amb una formació al darrere que avali la qualitat del producte i el domini tècnic.

Quin és el titular que t’agradaria llegir a la premsa?

Qualsevol notícia que impliqui un assoliment important per a la humanitat.