TALENT ARTESÀ: Clara Rossy

Artista multidisciplinària i exploradora incansable de tècniques, la nostra protagonista ha trobat en el gravat escultòric la manera de donar forma a les seves idees més profundes. Amb una llarga trajectòria artística arrelada a l’entorn de l’Anoia, des del seu estudi a Copons crea obres que reflecteixen la influència de la natura i la tradició local.

Membre d'Artisania, defensa la importància de la comunitat i el valor de l’artesania per connectar persones i territori. Una creativa inquieta, amb arrels familiars plenes de talent artístic, que veu cada projecte com un nou repte i oportunitat per créixer.

Explica'ns què fas? quina és la teva especialitat?

En aquest moment i des de ja fa uns anys m'he centrat bastant en el Gravat Escultòric. Vol dir, gravat tradicional, però on l'obra final és la mateixa matriu de metall. De tota manera soc, el que ara diuen artista multidisciplinària. Canvio la tècnica o de procés artístic segons la peça o projecte que tinc al davant.

Com vas començar en el món de l'artesania?

Art o artesania són germans molt propers. Alguns temps em sentia més propera a un i segons el projecte a l'altre. Em serveixen tots dos per igual. Vaig créixer en una família amb moltes inquietuds artístiques i musicals. Des de moltes generacions anteriors hi havia artistes en moltes vessants; escultors, decoradors, pintors, músics, musicòlegs, fotògrafs, etc. La meva mare hauria pogut ser també una gran artista. Des de petita vaig poder provar gràcies a ella diferents tècniques artístiques i gaudir del seu taller de ceràmica.

Vaig estudiar Interiorisme, Pintura Mural a Llotja, Disseny de Moda a Idep i més tard Belles Arts a la UB. Soc el que en diuen, un cul inquiet. Quan tinc assolit el coneixement d'una tècnica se m'engega l'antena de la recerca en altres direccions.

Quin va ser el teu primer projecte?

No sé on situar aquesta pregunta. El meu primer projecte va ser en un dels que vaig fer a l'escola de decoració quan era joveneta? (N'hi ha algun que conservo per què encara ara el trobo interessant) O potser la meva primera exposició de pintura i escultura als anys vuitanta?

Cada projecte és com el primer. Un nou plantejament i un nou repte.

Quina és la peça o projecte del qual estàs més orgullós/a i per què?

Com he dit, Crec que sempre serà l'últim que he fet. Mai dono per acabat o per bo, res que no em satisfà plenament. Ara mateix l'últim és l'escultura ideada per l'escala del Consell Comarcal de l'Anoia que vaig concloure el mes passat.

Com influencien el paisatge i la cultura de l'Anoia les teves creacions?

En tots els sentits. Tinc l'estudi a Copons i allí puc gaudir del contacte estret amb la natura. Els darrers anys molts dels meus temes són representació directa de la vegetació del voltant, dels murs de pedra seca o la interpretació abstracte de la influència emocional que l'entorn em provoca.

Si poguessis col·laborar amb qualsevol artista o artesà, viu o mort, qui seria i per què?

M'és impossible triar. Hi ha tants! Podria dir que qualsevol amb el que pogués compartir i ampliar els meus coneixements. Gaudir mútuament de noves tècniques.

Cada un dels artesans d'Artisania tenen moltes coses a ensenyar. 

Quin és el procés creatiu que segueixes des que tens una idea fins que la fas realitat?

Depèn de si es tracta d'un encàrrec, si és amb un objectiu purament artístic, o sí l'objectiu és produir una peça d'artesania, són processos diferents tot i que similars.

En un encàrrec, primer em documento amb tot el que he de saber del tema que haig d'abordar. Seguidament, faig filtre i començo a desembolcallar la idea, decidir la tècnica i el procés d'execució.

Amb un objectiu artístic i personal és potser més relaxat. M'agrada improvisar i deixar que la tècnica i el moment em guiï en el que haig de fer. Per això em té atrapada la tècnica del gravatescultòric. Amb ella no puc predir ni projectar amb la intenció d'aconseguir un acabat o imatge concreta. La naturalesa del material, la temperatura ambient, els temps i, per tant, els resultats sovint són imprevisibles. Cal interactuar constantment. En el fons és un joc una mica aleatori en el que has d'anar trobant els recursos necessaris per aconseguir una bona peça. Si es tracta d'artesania seria pràcticament el mateix. 

Com creus que el teu treball contribueix a la comunitat local i al seu desenvolupament?

Tot el que fem si creem amb sinergia, com ara amb Artisania, alimenta i contribueix a la comunitat i ajuda al creixement d'aquesta.

Com veus el futur de l'artesania en la nostra regió?

Amb molts bons ulls si tot el que s'està movent ara mateix amb Artisania continua endavant i sumem més forces. És molt estimulant i atractiu. Una bona aposta pel nostre territori i professió.

Has tingut sempre el teu taller a l'Anoia?

Vaig néixer a Barcelona i des dels deu anys vaig viure a Sant Cugat molts anys. Com he dit gaudia del taller de la meva mare i també de l'espai que em vaig muntar al soterrani de casa meva. Després ja va venir Igualada (a casa) i Copons.

Si no és així, què et va fer venir?

Visc a l'Anoia des de 1986. Em vaig casar amb un igualadí i aquí estic.

Si poguessis utilitzar només un color en totes les teves creacions durant un any, quin seria i per què?

En endinsar-me en el món del metall i jugant amb les seves oxidacions, el color queda limitat a la resposta als òxids del material. Però si tornes a pintar seria el blau. Potser pel mar, el cel. No ho sé. Té una gamma de colors molt amplia i rica.

Quina és la part més difícil i la més gratificant del teu treball?

Tot comporta una part difícil i feixuga, però sovint el que és més feixuc acaba sent més gratificant. Quant al gravat-escultòric, és una tècnica molt laboriosa i moltes parts de procés són molt entretingudes. Però l'obra, un cop acabada, és molt potent i atractiva. Per tant gratificant.

Quin impacte t'agradaria que tinguessin les teves obres en les persones que les veuen o les compren?

Que els agradi i la gaudeixin. Com més millor.

A l'última fira em van comprar una pintura prou gran, feta ja fa anys i que jo havia posat tan sols per tapar el que hi havia al darrere. La persona que me la va comprar es va enamorar d'una manera tan bonica del quadre, que em fa sentir ganes de tornar a la pintura. M'encanta veure entusiasme en qui pren l'obra. No hi ha res que doni més satisfacció.

Què suposa per a tu formar part del col·lectiu d'ARTISANIA?

Ha sigut una aposta molt gratificant i enriquidora. D'ençà que estic a Artisania només he vist millores i de mica en mica la implicació de més gent. Potser veig en l'artesania un món més transparent en general. Evidentment amb totes les complicacions que hi ha en tots els àmbits laborals. Però m'ha agradat el canvi.

Artística o artesanalment, el fet de viure a prop dels companys, poder compartir, mantenir contacte obert i proper. És el que sempre m'hauria agradat tenir des que visc aquí.

Amb quins valors d'ARTISANIA t'identifiques més?

Amb el d'ajuntar forces per donar a conèixer l'artesania local. Es necessari i alhora reconfortant. És molt difícil tirar endavant tancat a l'estudi.

Recomanaries a altres artesans a venir a instal·lar-se a l’Anoia?

I tant. Però hi ha qui necessita la gran ciutat a prop. Jo mateixa no fa tants anys, volia estar sempre al rovell de l’ou de la gran ciutat. Però tal com és la ciutat avui, em resulta esgotadora. Ara en tinc prou amb veure-la un o dos cops al mes.

Tenir l'estudi a Copons, m'ha millorat la vida 100%. Inimaginable tornar a pensar com abans.

Animaries als artesans creadors a formar part d'Artisania?

Per descomptat.

Per què?

En equip es fan molt millor les coses. És una oportunitat única de fer comunitat. Com he dit abans ajuntar forces per donar a conèixer l'artesania local seria impossible individualment.

Quin és el titular que t'agradaria llegir a la premsa?

No té res a veure, però no m’ho puc treure del cap i ens afecta a tots. La fi de la guerra a Gaza. El reconeixement mundial del país i la seva rehabilitació amb la complicitat de tots els països que d'alguna manera hem contribuït a la seva destrucció.