TALENT ARTESÀ: Emiliano Roca
A Carbasí, un petit nucli d’Argençola, hi trobem el taller d’Emiliano Roca Lutier. Músic de formació i artesà de vocació, s’ha especialitzat en la construcció, reparació i restauració d’instruments de corda. Amb una mirada meticulosa i creativa, combina l’ofici tradicional del lutier amb la seva pròpia experiència com a intèrpret, oferint un treball que connecta sensibilitat musical i precisió artesana
Ets músic i lutier. Què vas ser abans? Una cosa et va portar a l’altra?
Exactament. Primer vaig ser músic. La relació tan propera amb els instruments i l’obsessió per intentar reparar i millorar-ho tot van fer la resta...
Com vas començar en el món de l’artesania? Quin va ser el teu primer projecte?
El meu primer projecte, justament, va ser arreglar el meu primer contrabaix, que se’m va “decapitar” per falta d’experiència a l’hora de manipular l’instrument.
Quin és el producte o projecte del qual estàs més orgullós/a i per què?
No ho sabria dir. A vegades una gran i difícil restauració em deixa molt satisfet i orgullós, però moltes altres vegades, solucionar un petit problema que feia la guitza a un músic, de manera senzilla i elegant, em produeix un gran plaer.
Aquest any tornes a repetir com a participant a la Fira Singular de Cultura Artesana de Copons. Què destacaries d’aquesta fira?
És una fira especial i diferent, en un entorn magnífic.
No només és una fira: és un passeig, una experiència, un dia per recordar. Realment recomano a tothom que no la conegui que vingui a Copons aquell dia per entendre el que estic dient.
Sabem d’algunes de les teves col·laboracions en projectes i concerts. Algun futur projecte del qual ens puguis parlar?
Estic preparant una actuació jo sol amb el contrabaix. Encara està en estat de preparació i en faré un tastet a mode de cloenda el dia mateix de la fira.
Si poguessis col·laborar amb qualsevol artista o artesà, viu o mort, qui seria i per què?
M’agradaria molt haver pogut conèixer en Francisco Manuel Fleta. Un gran lutier que va treballar molts anys a Barcelona a partir dels anys 30 del segle XX. Aviat els seus instruments seran centenaris i crec que, com passa sovint en aquest país, no s’ha valorat ni estudiat prou la seva obra.
Vas deixar la ciutat per instal·lar-te al nucli de Carbasí, a Argençola, on vius i tens el teu taller. Explica’ns aquesta decisió. Com has viscut el canvi?
Aviat farà dos anys del canvi i encara em trobo en situació d’adaptació. Però, en general, hem viscut molts avantatges, molta tranquil·litat i una visió del món rural que a la ciutat es desconeix completament.
Com influencien el paisatge i la cultura de l’Anoia les teves creacions?
Bàsicament tens una tranquil·litat tan gran que, si t’estresses, és únicament per culpa teva. El paisatge és fascinant i els seus canvis t’ajuden a seguir el ritme de la natura, les estacions. Crec que m’està influenciant amb unes fortes ganes de tornar a l’origen.
Com creus que el teu treball contribueix a la comunitat local i al seu desenvolupament?
Estan venint molts clients de la comarca i també del Pla de Lleida i, en general, de la Catalunya Central. La majoria em comenten com de contents estan de no haver d’anar fins a Barcelona. És molt important que per tot el territori, disseminats, trobem persones que fan coses “especials”: serveis, activitats... Que no estigui tot concentrat a l’àrea metropolitana. És sinònim de riquesa del territori.
Com veus el futur de l’artesania en la nostra regió?
Crec que estem en un moment d’inici d’aquesta riquesa del territori de què parlava just abans. Això farà que, a poc a poc, més artesans i urbanites decideixin instal·lar-s’hi. Serà un efecte en cadena i exponencial.
Quina és la part més difícil i la més gratificant del teu treball?
El que porto més malament són els retards a l’hora d’acabar les feines. Sempre tinc un volum de feina força gran i pateixo molt perquè soc molt meticulós i penso molt cada passa, a vegades durant setmanes... La majoria de clients són molt comprensius i ho entenen, a més de donar-me confiança. Per a mi és molt important treballar segur i prenent-me el temps que faci falta en cada moment.
Quin impacte t’agradaria que tinguessin els teus productes en les persones que els compren?
Els meus productes són eines. L’objectiu és que els músics facin servir les eines que jo construeixo o reparo. Si ho fan, és exactament el que em satisfà.
Què suposa per a tu formar part del col·lectiu d’Artisania?
És molt important estar vinculat a qualsevol forma d’organització que es desenvolupi al territori. A més, per primera vegada em permet conèixer i estar en contacte amb molts artesans d’altres disciplines que viuen a prop.
Amb quins valors d’Artisania t’identifiques més?
Amb el fet que l’artesania, per si mateixa, és un valor per al territori.
Recomanaries a altres artesans venir a instal·lar-se a l’Anoia? Per què?
Totalment.
Crec que, com l’Anoia, segurament també hi hagi altres llocs a Catalunya. Per a mi, del que es tracta és de buscar un lloc més “realista” on viure i treballar.
Animaries els artesans creadors a formar part d’Artisania? Per què?
Sí, perquè és important que estiguem units, informats i fem coses plegats. Si no ho fem, ningú vindrà a fer-ho per nosaltres.
Quin és el titular que t’agradaria llegir a la premsa?
Per a mi un gran titular seria que es replanteja completament el model energètic d’aquest país i es fomenten realment les accions a nivell local i el municipalisme. Però això faria trontollar moltes cadires i interessos molt grans. Dubto que ho vegi mai.
