TALENT ARTESÀ: Ferran Collado

Ferran, formes part d’una nissaga vidriera que es remunta al 1920. Com ha estat créixer envoltat de vidre i assumir aquest llegat familiar?

Doncs tot comença com un joc. De petit no ets conscient del llegat ni de la repercussió que té això; sense voler ja tens una herència d’ofici. Jo he crescut entre vidres, pràcticament al taller familiar. Moltes tardes, en sortir de l’escola, hi anava a passar l’estona. Al principi observava la família —l’avi, el meu pare o els treballadors del negoci— treballant el vidre. Allò em fascinava, era màgic veure com es movia el material i què s’arribava a fer amb ell.
Amb el temps vaig voler provar-ho i copiava les peces o les tècniques que feien ells. Al final acabes aprenent: ningú neix ensenyat. De ben petit em vaig adonar que tenia habilitat amb el vidre. Ara soc més conscient del llegat i agraeixo la transmissió de tot aquest coneixement.

Et defineixes com a artista polifacètic i autodidacte. Com conviuen la tradició que has heretat del teu pare i del teu avi amb la teva recerca personal i experimentació amb noves tècniques?

He intentat portar la tradició al moment actual. Tenir una formació molt clàssica m’ha ajudat com a base d’inspiració per crear coses actuals. Quan tens un coneixement profund del material, això et dona moltes possibilitats.

Treballes el vidre des de molts vessants: vidre bufat, talla artística, platejat artesanal de miralls, restauració… Què t’aporta aquesta mirada tan àmplia sobre el material?

Doncs, com et deia abans, el fet de conèixer el material i moltes de les tècniques per transformar-lo em dona una mirada molt àmplia de tot el que es pot fer i del que pot aportar. El vidre és un material present en molts àmbits de la vida quotidiana, tant a la indústria com a les cases, i cada aplicació necessita una tècnica. Les pots barrejar entre elles, i això aporta coneixements per afrontar nous reptes de disseny, decoració o construcció.

Parles sovint de les textures del vidre. Què t’atrau d’aquest aspecte i com influeix en el teu procés creatiu?

Les textures ho són tot: m’atrauen totes. Són deformacions, són sensacions, són estats de la matèria.

En un moment de la teva trajectòria decideixes viatjar per Europa i els Estats Units per perfeccionar tècniques. Què et van aportar aquestes experiències internacionals?

Això forma part de la meva formació i de l’intercanvi d’experiències amb gent d’arreu que treballa el mateix material que tu. Em va aportar una visió molt tècnica i àmplia del vidre al món. Em va fer veure que Catalunya és un país amb una riquesa vidriera molt important. Vaig conèixer moltes tècniques noves, en vaig perfeccionar d’altres… Ells van aprendre de mi i jo d’ells: és un intercanvi de coneixements i experiències.

Vas decidir traslladar el teu taller a Capellades. Què ho va motivar? Què ha suposat aquest canvi?

Doncs sí, fa uns cinc anys que soc a Capellades. Jo hi havia estiuejat de petit, perquè el meu avi hi tenia una casa, i hi vaig passar molts estius. Amb els anys he mantingut la colla d’amics de la zona i al final em vaig decidir a fer el canvi. Aquí estic més tranquil, més en contacte amb la natura i sense l’estrès de la ciutat. Tinc un espai molt ampli i còmode per treballar, i això és molt important.
Segueixo mantenint la botiga de la meva família a Barcelona, però pràcticament cada dia soc aquí, a l’estudi de Capellades.

Segueixes amb la botiga a Barcelona i el taller a Capellades. Com influeixen aquests dos entorns tan diferents en la teva manera de treballar?

Pugem i baixem… Mantenir la botiga és molt important, l’hi dec a la família, i és una molt bona targeta de visita: una botiga de vidres de més de cent anys oberta al centre de Barcelona.

Aquest any estàs immers en un projecte molt especial: els vidres de la Casa Batlló de Gaudí. Què ha significat per a tu treballar en una obra tan emblemàtica i quins reptes tècnics o emocionals t’ha suposat?

Doncs sí, porto tres anys restaurant i creant vidres per a la Casa Batlló de l’arquitecte Antoni Gaudí. En aquest projecte he intervingut en els vidres de la façana principal, de la posterior i dels interiors. Se n’han restaurat alguns i d’altres s’han creat de nou imitant els originals.
Està sent un projecte molt engrescador i molt important, perquè porta molt temps i és molt exigent. Crec que en uns sis o vuit mesos ja estarà tot llest; ara només falten alguns interiors.

Ha significat un repte molt important, tant personal com per a l’empresa, perquè és una feina patrimonial que passarà a la història. Intervenir en un projecte d’aquesta dimensió és tot un orgull.

També has participat en els prototips de l’envàs de la nova colònia de Loewe. Com és el procés de portar l’artesania del vidre a un projecte vinculat al món del luxe i el disseny contemporani?

Sí, això també és un projecte molt bonic que vam fer fa dos anys. Aquest hivern passat ha sortit al mercat la producció. És una ampolla de perfum per a la marca Loewe. Hem tornat als orígens: hem creat un vidre amb una forma molt orgànica per transmetre una sensació de natura. És una ampolla amb moltes imperfeccions i força moviment. Tenint el coneixement del material podem crear i fer reals moltes textures i visions diferents del vidre.

Has fet col·laboracions amb altres artistes o marques destacades? Què busques quan treballes en projectes compartits?

Sí, la meva feina principal és treballar per a artistes, dissenyadors o grans marques. Faig real els seus dissenys, les seves obres d’art. Soc l’intermediari entre el concepte o el disseny i el resultat final. Tenint aquest coneixement tècnic i artístic del material puc interpretar les sensacions i les idees.

El vidre dialoga sovint amb altres materials. Has treballat combinant el teu ofici amb altres disciplines artesanes, com la ceràmica o el metall? Com és aquest diàleg entre oficis?

Sí, de tant en tant fem combinacions. Si el tracte és amb un artesà que també coneix el seu material, és més fàcil: el llenguatge és més fluid. Hi ha materials amics del vidre i n’hi ha d’altres que no.

Quina és avui la part més difícil del teu ofici? I la més gratificant?

La part més difícil per a mi és la burocràcia: factures, pressupostos, Hisenda… Això hauria de ser més àgil i pràctic, i no ho és.
La més gratificant és veure una cosa que ha dissenyat una altra persona, crear-la tu i clavar-la. Això és molt gratificant.

Com veus el futur de l’artesania del vidre en un món cada cop més digital i industrialitzat?

La tecnologia ens ajuda i ens fa ser més àgils. El futur el veig bé, amb moltes opcions. El vidre cada dia és més present a les nostres vides. Els artesans sempre hi serem: som el principi de tot; després ja venen les màquines.

Què suposa per a tu formar part del col·lectiu d’ARTISANIA?

És una associació molt important de la zona. És important que els artesans s’uneixin i es coneguin per crear sinergies entre nosaltres. Hem d’estar units.

Amb quins valors d’ARTISANIA t’identifiques més?

Amb els valors del territori i amb l’aglutinament dels nostres a la zona.

Per acabar: quin titular t’agradaria llegir algun dia?

Crec que els titulars ja han sortit. Des de fa anys els artesans estem al capdavant de molts projectes molt importants arreu del món.
On no arriben les màquines ni la tecnologia és on arriba un artesà.