TALENT ARTESÀ: Sara Castells
Des d’Igualada, Sara Castells ha construït un projecte que va més enllà de la joieria entesa com a objecte. Al seu espai, la creació conviu amb la restauració, la formació i l’experiència compartida, obrint l’ofici a noves maneres de viure’l i transmetre’l. Amb una mirada sensible i oberta, el seu treball posa al centre la dimensió emocional de la joia i el valor del procés. Parlem amb ella sobre trajectòria, diversificació i la voluntat de fer de l’artesania un espai viu, compartit i en evolució.
Sara, com va començar la teva relació amb la joieria? Recordes quan vas sentir que aquest ofici podia formar part de la teva vida?
La meva relació amb la joieria va ser per pur atzar. Va anar sorgint de mica en mica, i en veure que hi tenia certa habilitat vaig començar a intuir que podia formar part de la meva vida.
Treballes des d’Igualada, on tens la teva botiga-taller. Què significa per a tu tenir un espai propi des d’on crear i compartir l’ofici?
Tenir un espai propi, per a un artesà, és com tenir casa teva. És adaptar un entorn al que tu ets i sents, i donar-li visibilitat per poder-lo compartir.
És com la cançó d’en Jaume Sisa: “casa meva és casa vostra”… si que hi ha cases d’algú.
El teu projecte va més enllà d’una botiga de joieria. L'has anat construint i fent-lo créixer cap a un projecte més obert, amb tallers, escola i col·laboracions on has incorporat altres oficis, com la col·laboració amb un rellotger. Què aporta aquesta convivència entre professions artesanes i la recuperació d’oficis que potser semblaven en retrocés?
Compartir espai amb altres oficis és una font d’enriquiment i coneixement, que permet descobrir sinergies i obrir noves mirades. També ens endinsa en un món ple d’històries, com el dels rellotges, on cada tipologia té el seu origen i el seu moment dins la nostra història.
A més, molts oficis han estat precursors de la tecnologia actual i, en molts casos, han sabut evolucionar sense perdre la seva essència.
La teva activitat combina diferents línies: producció per encàrrec, restauració de joies, venda i també tallers participatius. Com ha anat evolucionant aquesta diversificació del teu projecte?
Tot i que des de fora pot semblar un conjunt dispers, respon a una mateixa visió personal de la joia.
La joia es pot personalitzar, restaurar, regalar, crear i compartir; també pot ser objecte de divulgació i, sobretot, emocionar. No és casualitat que porti el nom d’una emoció.
Entre les propostes que ofereixes hi ha el “taller de compartir”, on un grup d’amigues pot crear juntes les seves peces. Com neix aquesta idea de convertir el procés de creació en una experiència col·lectiva?
A tots ens agraden les experiències, i encara més si les podem compartir amb qui estimem. Sovint ens falta l’espai, el temps i l’ocasió per fer-ho.
El taller de compartir neix d’aquesta necessitat: un lloc on, siguin amics, família o grups, poden retrobar-se, posar-se al dia i expressar allò que no cap en una trucada o un missatge.
Mentre creen, experimenten la sensació de donar forma a una joia i descobreixen un ofici antic lligat a la nostra història.
Per mi, la satisfacció no és només el resultat final, sinó també les emocions i connexions que es generen durant l’experiència.
També organitzes el “taller d’aliances”, on les parelles poden crear les seves pròpies aliances. Què passa quan algú participa directament en la creació d’una peça tan simbòlica?
Quan les parelles participen directament en la creació de la seva aliança, la peça adquireix un valor emocional molt més gran, perquè no és només una joia, sinó un símbol personal del compromís i de la seva història.
La joia es converteix així en un element encara més íntim i significatiu.
La joieria té una relació molt íntima amb les persones i amb la memòria. Com vius els processos de restauració de joies que sovint tenen una història al darrere?
Els processos de restauració són molt especials, perquè moltes peces tenen una història o un valor sentimental molt fort. Intento respectar al màxim l’essència de la joia i donar-li una nova vida perquè pugui continuar formant part de la història de la persona.
En el teu procés creatiu, què és el que més t’atrau del treball amb el metall i els materials de joieria?
M’atrau molt la possibilitat de transformar un material en brut en una peça única. El procés de treballar el metall, donar-li forma i cuidar els detalls és una part molt estimulant del procés creatiu.
Has col·laborat o t’agradaria col·laborar amb altres disciplines creatives o artesanes? Com és aquest diàleg entre oficis?
M’interessa molt el diàleg amb altres disciplines creatives o artesanes. Aquestes col·laboracions poden aportar noves mirades i idees, i enriquir molt el procés creatiu.
Quina és avui la part més difícil del teu ofici? I la més gratificant?
La part més difícil és que el públic entengui que darrere d’una peça de joieria artesana hi ha molt temps, un procés creatiu, ofici i formació. Tot això forma part del valor de la peça i també del seu preu.
La part més gratificant és veure la peça acabada i saber que algú la portarà i li donarà un significat especial.
Com veus el futur de la joieria artesana en un context cada vegada més digital i industrialitzat?
Crec que la joieria artesana continuarà tenint un lloc important perquè ofereix peces úniques, amb identitat i fetes amb molta cura. Justament en un món més industrialitzat, el valor del fet a mà pot ser encara més apreciat.
Què suposa per a tu formar part del col·lectiu d’ARTISANIA?
Formar part de col·lectius que ajuden a fer divulgació de l’artesania és sempre molt interessant.
Amb quins valors d’ARTISANIA t’identifiques més?
La divulgació i la recerca de la qualitat.
Per acabar: quin titular t’agradaria llegir algun dia sobre el teu projecte o sobre l’artesania?
“Quan l’ofici i la creativitat donen forma a peces amb ànima… és Sara Castells, joiera.”
