TALENT ARTESÀ: In Essentia

A Òdena, entre camps i natura, Zulai Lopera Mesa ha donat vida a In Essentia, un projecte artesanal que fusiona la cosmètica natural amb el poder de les plantes silvestres i de cultiu propi. Inspirada per la medicina ancestral i les necessitats reals de la pell en cada etapa de la vida, la seva feina és una alquímia de saviesa i passió. Descobrim com aquesta artesana ha transformat el seu camí vital en un projecte que cuida la pell i l’ànima amb essències de la terra.

Explica'ns què fas? 

Soc cosmetòloga, baso la meva producció en la incorporació d'extractes de plantes del meu cultiu i de recol·lecció silvestre.

Com vas començar en el món de l'artesania? Quin va ser el teu primer projecte?

La veritat és que a l'hora de triar el meu camí sempre vaig estar bastant perduda. Tenia claríssim que era una persona creativa, però potser en aquell moment no hi vaig confiar gaire en les meves habilitats, i per por de no fer el que s'esperava de mi no vaig dir res, i vaig estudiar el que vaig entendre que tenia més sortida. Però no vaig durar gaire, no era el meu lloc. 

Uns anys més tard, a casa vam patir la pèrdua del meu germà, i ens va canviar la vida. A partir d'aquí vaig decidir ser valenta, confiar en mi i provar, sense por, no hi havia res a perdre. Va arribar a les meves mans un llibre del meu germà, el llibre de Plantes Medicinals de Dioscòrides, i allà es va obrir un món de coneixements ancestrals de la medicina natural que em va apassionar. I des de llavors que no he parat.

Quina és la peça o projecte del qual estàs més orgullós/a i per què?

N'estic orgullosa de tots i cadascun dels productes que faig. Tots els he creat des de la meva experiència, tots han sorgit d'alguna necessitat. L'època en què ets jove i la teva pell et demana un equilibri, l'època de l'embaràs on la pell i el cos demana calma i molt de carinyo, l'època de ser mare i voler aportar als teus nadons el més sa i respectuós, i ara l'època de tornar a lluir com a dona cultivada, amb la seguretat i l'amabilitat que la pell i el cos necessita.

Com influencien el paisatge i la cultura de l'Anoia les teves creacions?

Bé, és veritat que jo vaig marxar durant uns set anys a viure al Pallars, i em va semblar meravellós, vaig descobrir més plantes, més usos, vaig aprendre molt dels padrins i padrines. Però poder tornar a la terra que et va veure créixer, ha estat una conciliació preciosa, poder ensenyar als meus fills on i com vaig créixer. Deixar-me acollir de nou ha estat fantàstic. I de fet a l'Anoia és on he decidit cultivar tant la terra com el meu projecte. A l'Anoia hi ha molta natura, és inspiradora. Hi ha les meves arrels i m'hi sento molt bé.

Si poguessis col·laborar amb qualsevol artista o artesà, viu o mort, qui seria i per què?

Doncs podria ser qualsevol artesà de qualsevol àmbit, o qualsevol artista, se n'aprèn tant, de la forma de fer de tothom, de la intenció que es posa, que ben segur qualsevol experiència de compartir seria molt enriquidora.

Quin és el procés creatiu que segueixes des que tens una idea fins que la fas realitat?

Com ja he explicat m'inspiro molt de la època que i les necessitats que tinc. Però també m'ajuda molt parlar amb els clients, totes les experiències, necessitats o situacions que em presenten són un repte per a mi.

També m'inspiro molt en la natura, tinc productes que van néixer com a resultat de la meva experiència de viure al Pirineu, són alquímies naturals.

Com creus que el teu treball contribueix a la comunitat local i al seu desenvolupament?

Fa quinze anys que vaig començar, i crec que hi ha hagut un canvi important en les persones, s'ha despertat una necessitat d'autocura personal, i veig com es va entenent que hem de tornar a la simplicitat i als productes naturals, és una necessitat. 

Quan vaig a una fira, gran part de la meva feina és compartir això, però no des d'un interès merament econòmic, sinó d'aportar coses que poden ajudar, coneixements, maneres de fer.

Una altra part, important i molt enriquidora és la didàctica, fer tallers amb nens, per exemple em nodreix, i ells n'aprenen a valorar alguna cosa que d'alguna manera ja està a dins seu i que floreix al moment.

Com veus el futur de l'artesania en la nostra regió?

Darrere d'un artesà hi ha cultura, hi ha tradició, hi ha màgia, hi ha creativitat, hi ha esforç, empenta i la valentia que requereix dur a terme un petit negoci que comprèn molts àmbits.

Està molt bé que comencem a despertar, i a crear espais on ens ajudin, però falta molt més.

Cada vegada hi ha més persones que tenen la necessitat de trobar la seva vocació, perquè aquesta forma part de la seva essència, i jo vull pensar que en un futur serem més artesans, més feliços.

Has tingut sempre el teu taller a l'Anoia? Si no és així, què et va fer venir?

No, vaig viure set anys al Pirineu, però exercia de forma secundària. No va ser fins que vaig tornar a l'Anoia que vaig decidir assentar el meu negoci. La vida rural és molt bonica, però si pots disposar de la connexió i les facilitats d'estar ben comunicada, la cosa canvia. I ha sigut aquí on finalment vaig decidir a tenir el meu obrador.

Quina és la part més difícil i la més gratificant del teu treball?

En el meu cas, el tema burocràtic i normatiu és el més feixuc. De vegades fa por tanta normativa, et desconnecta de la teva feina.

Quin impacte t'agradaria que tinguessin els teus productes en les persones que les veuen o les compren?

M'agradaria que sempre que aportés millores en algun aspecte, o que fos una experiència holística, que et transportés en un estat de benestar.

Què suposa per a tu formar part del col·lectiu d'ARTISANIA?

Sents que hi ha persones que et raspallen i treballen per facilitar-te la teva feina, amb ganes d'aportar coses útils, que et pregunten que necessites i que estan interessats en què la gent et conegui i que et funcioni.

Amb quins valors d'ARTISANIA t'identifiques més?

Amb la ruralitat i la tradició.

Recomanaries a altres artesans a venir a instal·lar-se a l'Anoia? Perquè?

Crec que això ja depèn dels valors de cadascú, però és un bon lloc. Jo vaig marxar somiant viure en altres llocs i hi vaig tornar, això diu molt.

Animaries als artesans creadors a formar part d'Artisania? Per què?

Això sí! Si es volen sentir valorats.

Quin és el titular que t'agradaria llegir a la premsa?

L'artesania com a l'art d'apropar-se a un mateix, a la teva vocació.