TALENT ARTESÀ: Nubuckcuir Leathet bags
La Mon Soler viu i treballa en una masia al terme municipal d’Òdena, on dona vida al projecte Nubuckcuir. Artesana en pell, combina el disseny i l’ofici amb una mirada contemporània i arrelada al territori. Des del seu taller, envoltada de natura, crea peces úniques que transmeten senzillesa, durabilitat i autenticitat. En aquesta entrevista ens explica el seu recorregut, els valors que la mouen i com entén l’artesania com una manera de viure i de connectar amb la comunitat.
Com vas començar en el món de l'artesania? Quin va ser el teu primer projecte?
Tot i venir ja del món plàstic i artístic a nivell acadèmic, no va ser fins cap al 2010 que vaig fer un monogràfic d’artesania en cuir a l’escola La Gaspar. Després d’un temps de formació, es va crear el projecte Nubuckcuir.
Quin és el producte o projecte del qual estàs més orgullosa i per què?
Com a dissenyadora i artesana, m’enorgulleix poder viure totes les fases de l’ofici, des de la idea fins a la peça acabada. M’emociona especialment la col·lecció Harmony, una de les més completes i equilibrades que he creat. Però, si n’he de destacar una, seria Origen: és senzilla, bàsica, funcional i amb un punt ancestral que em representa profundament. També sento molt d’orgull per cada encàrrec personalitzat: cada projecte és un repte i una oportunitat de crear sinergies úniques amb els clients. Aquestes col·laboracions donen sentit al meu treball, més enllà del disseny, i posen el meu bagatge i experiència al servei de l’artesania.
Aquest any tornes a participar a la Fira Singular de Cultura Artesana de Copons. Què en destacaries?
Tinc la sort de tornar a participar en aquesta tercera edició de la Fira Singular de Cultura Artesana de Copons. El que més en destacaria és la seva cura i autenticitat: és una fira allunyada del soroll de la ciutat, en un entorn rural molt especial. Per als visitants és una experiència enriquidora, perquè poden descobrir una selecció molt acurada i variada d’oficis artesans, parlar directament amb cada creador i viure l’artesania de prop, en un ambient tranquil i proper que convida a connectar amb el valor real de les coses fetes a mà.
Sabem d'algunes de les teves col·laboracions en projectes, com el que últimament has fet amb Mas d'en Camo. Què ens pots explicar?
Mas d’en Camo és un projecte on el disseny i l’artesania es combinen amb una autenticitat molt potent. Al darrere hi ha en Christopher, un publicista americà que em va contactar des de França amb la idea de crear una sèrie de coixins en cuir reciclat i buscava un artesà que pogués donar-los vida. Vam treballar tot el procés a distància: ell des de França i jo des del meu taller a l’Anoia, intercanviant prototips fins a arribar al producte final. Vam fer una petita edició i va ser un repte enriquidor, que em va permetre col·laborar amb un dissenyador amb una visió diferent i ampliar horitzons dins del meu ofici.
Si poguessis col·laborar amb qualsevol artista o artesà, viu o mort, qui seria i per què?
M’encantaria col·laborar amb José Luis Bazán, un autèntic mestre del cuir i un gran referent. M’agradaria poder aprendre al seu costat tècniques que jo no vaig estudiar, ja que ell treballa objectes i encofrats amb un estil molt diferent del meu. Crec que em permetria evolucionar i ampliar la meva visió de l’artesania en cuir. D’altra banda, també m’il·lusiona explorar col·laboracions amb artistes d’altres disciplines —des d’artistes plàstics fins a dissenyadors de moda— per experimentar, sumar visions i crear peces úniques. Per mi, les possibilitats de connexió entre artesania i art són pràcticament il·limitades.
Quin és el procés creatiu que segueixes des que tens una idea fins que la fas realitat?
El meu procés creatiu mai comença del tot des de zero: sempre tinc carpetes i dossiers plens d’inspiració, idees i recerca prèvia. Quan detecto una necessitat al mercat és el punt de partida. A partir d’aquí, faig esbossos, investigo materials i elaboro els primers prototips. Després ajusto detalls, preparo l’escandall i parlo amb proveïdors. Un cop definit, creo una minisèrie, la fotografio i la presento al mercat a través de la botiga online, les xarxes socials o les fires. Finalment, ofereixo adaptacions personalitzades (mides, colors o detalls) perquè cada peça pugui evolucionar segons qui la fa seva.
Com influencien el paisatge i la cultura de l'Anoia les teves creacions?
Viure i treballar en una masia familiar a l’Anoia, envoltada de natura i paisatge rural, és una font d’inspiració directa. Cada forma, color i canvi de temporada alimenta el meu procés creatiu. Aquesta simplicitat i connexió amb l’entorn es reflecteix en totes les col·leccions i en la filosofia de Nubuckcuir: senzillesa, durabilitat i atemporalitat són pilars fonamentals. El fet de crear en plena natura impregna cada peça amb l’esperit del territori i reforça els valors d’una vida més conscient i arrelada.
Com creus que el teu treball contribueix a la comunitat local i al seu desenvolupament?
Un dels pilars fonamentals de Nubuckcuir és el compromís amb el quilòmetre zero. Treballo amb proveïdors locals i petits productors de la zona: des del cuir fins a les fornitures, el packaging, i també serveis com fotografia o consultories. Això no només garanteix qualitat i sostenibilitat, sinó que també reforça l’economia local i crea una xarxa de suport entre artesans i petites empreses. Per mi, contribuir al desenvolupament de la comunitat és fer visible que es poden crear productes atemporals i de disseny des d’un entorn rural, generant riquesa i orgull de territori.
Com veus el futur de l'artesania a la nostra regió?
Veig el futur de l’artesania amb preocupació: encara hi ha molt desprestigi i manca de pedagogia al voltant del seu valor. En altres sectors, com l’alimentació, s’ha avançat molt en educar el consumidor i revaloritzar el producte, però en artesania encara falta aquest canvi de paradigma. A l’Anoia, com a molts altres llocs, veig com petits productors i oficis tradicionals tanquen més que no pas es regeneren. Si no es promou un consum més conscient i es dona suport a l’artesania local, aquest patrimoni cultural i econòmic corre el risc de perdre’s, i això seria un problema greu per al futur.
Treballes i vius enmig de la natura. Tot un privilegi. Has tingut sempre el teu taller a Òdena? Si no és així, què et va fer canviar?
Quan vaig decidir donar forma a Nubuckcuir com a projecte personal, una de les meves prioritats era poder treballar fora dels horaris comercials convencionals, amb llibertat i sense l’exposició constant d’un espai de venda al públic. Traslladar el taller a la masia familiar, en plena natura, em permet just això: connectar amb l’entorn, treballar amb els meus propis ritmes i gaudir de la tranquil·litat necessària per crear. Per ara, tenir el taller i la vida al mateix lloc és inseparable del projecte —treballar en aquest entorn forma part de l’essència de Nubuckcuir i de com entenc l’artesania.
Quina és la part més difícil i la més gratificant del teu treball?
La part més difícil del meu treball és equilibrar totes les funcions: sóc dissenyadora, artesana, responsable de comunicació, venda i postvenda… i tot això pot ser aclaparador, especialment quan has de gestionar terminis i imprevistos alhora. També és exigent físicament: tallar, cosir cuir gruixut i mantenir l’atenció al detall requereix molta energia.
La més gratificant és veure com una idea es converteix en una peça real que algú fa seva i estima. Cada encàrrec personalitzat, cada comentari d’un client dient que aquella bossa l’acompanyarà anys, em recorda per què faig aquest ofici. A més, poder treballar envoltada de natura i mantenir viva una tradició artesanal em dona una sensació de coherència i sentit molt gran.
Quin impacte t'agradaria que tinguessin els teus productes en les persones que els veuen o els compren?
M’agradaria que, quan algú veu o compra una peça de Nubuckcuir, senti que té davant una creació única, feta amb cura i atenció a cada detall. Vull transmetre els valors d’un consum més conscient: que sàpiguen que aquella peça està pensada per durar, que es pot reparar i seguir acompanyant-los amb els anys. També espero que percebin que darrere hi ha un ofici viu i un ritme diferent del de la producció massiva, i que això els inspiri a valorar més l’artesania i el que hi ha darrere de cada objecte.
Què suposa per a tu formar part del col·lectiu ARTISANIA?
Formar part d’ARTISANIA és, per a mi, una gran sort i alhora una oportunitat. Ens ha permès posar-nos cara, fer xarxa i compartir experiències entre artesans i artesanes de la comarca. Sovint, en viure i treballar en entorns rurals, estem molt dispersos i a quilòmetres de distància, i les activitats i accions que organitza ARTISANIA ens ajuden a trobar-nos, conèixer-nos millor i fins i tot generar col·laboracions que van més enllà del col·lectiu.
Amb quins valors d'ARTISANIA t'identifiques més?
Em sento especialment identificada amb el valor i l’estima pel territori i per l’ofici. També amb el fet de fer xarxa i generar col·laboracions entre artesans, que són aspectes que reflecteixen molt bé l’esperit d’ARTISANIA i la manera com entenc l’artesania.
Animaries els artesans creadors a formar part d'ARTISANIA? Per què?
Sí, és un punt de trobada entre els artesans del territori, on, a més de les propostes creades per ARTISANIA, és molt positiu crear aliances entre disciplines i disposar d’un espai per compartir coneixements, inquietuds i experiències.
Quin és el titular que t'agradaria llegir a la premsa?
L’artesania renaix: els artesans aconsegueixen prestigi, reconeixement i estabilitat.
