TALENT ARTESÀ: Rojo Tierra

Ana Párraga és la creadora darrere deRojo Tierra, un projecte artesanal ubicat a Copons, on es dedica a la producció de tèxtils naturals tenyits amb extractes de plantes i estampats amb fulles. Moguda per un profund amor i respecte per la natura, que veu com a proveïdora de salut i vida, l'Ana treballa amb la intenció de crear un món més acollidor i sostenible. Apassionada per les coses senzilles i el treball en col·laboració amb l'entorn, el seu anhel és fer de Rojo Tierra una empresa conscient i col·laborativa, contribuint a que el seu entorn proper esdevingui també més sostenible, conscient i cooperatiu. Ana ens explica com va començar en el món de l'artesania, quins són els seus processos creatius i com veu el futur d'aquesta disciplina en la nostra regió.

Com vas començar en el món de l’artesania? Quin va ser el teu primer projecte?  

No tinc una data exacta de quan vaig començar a jugar amb extraccions i colors i a tenyir peces, però ho feia com a hobby fins que vaig començar a formar-me amb tintorers professionals l'any 2016. El meu primer projecte seriós com a artesana és Rojo Tierra.

Quina és la peça o projecte del qual estàs més orgullosa i per què?

No tinc preferències, cada peça és una experiència en la qual poso tota la meva presència i passió.

Com influencien el paisatge i la cultura de l’Anoia les teves creacions?  

Per a mi, estar en un entorn rural ha estat fonamental, no només pel meu projecte sinó també per la meva vida personal i el meu creixement. Té a veure amb la connexió amb la terra i amb Tot, amb la presència.

Si poguessis col·laborar amb qualsevol artista o artesà, viu o mort, qui seria i per què? 

Sento una gran admiració per molts artistes i les seves obres, però ara et diria persones amb les quals em relaciono, que fan una feina creativa i amorosa, a les quals estimo tant, respecto i amb les quals connecto a tants nivells.

Quin és el procés creatiu que segueixes des que tens una idea fins que la fas realitat?  

És diferent cada vegada. Ara, m'agrada preparar un quadre visual amb diferents fotos, colors i formes. Després, trio les matèries i els productes i, finalment, executo. Però no és un sistema rígid. Moltes vegades la matèria mana, altres, l'extracció...

Com creus que el teu treball contribueix a la comunitat local i al seu desenvolupament?

Tot el que fem, diem o pensem té repercussió en el nostre entorn més proper. Crec que oferir la possibilitat de confiar que es pot viure d'una manera més amable i coherent amb la natura, generar xarxes de persones que sumen, i activitats que ajuden, promouen la creativitat i generen moviments més humans.

Com veus el futur de l’artesania en la nostra regió?  

Segons la meva experiència, crec que anirà creixent i consolidant-se.

Has tingut sempre el teu taller a l’Anoia? Si no és així, què et va fer venir?  

He viscut també a Igualada i abans a Andalusia. He tingut taller o espai de treball allà on he viscut. A Copons, com a Rojo Tierra des de fa 7 anys.

Si poguessis utilitzar només un color en totes les teves creacions durant un any, quin seria i per què?

Crec que no podria treballar només amb un color, de la mateixa manera que no podria tancar-me en una habitació o escoltar només una cançó o tantes altres coses. El joc i el canvi són vida.

Quina és la part més difícil i la més gratificant del teu treball?  

No sento que hi hagi una part difícil. Per a mi, la part més gratificant és el procés. Mentre treballo, faig servir les mans, faig les extraccions, recullo les fulles mentre passejo.

Quin impacte t’agradaria que tinguessin les teves obres en les persones que les veuen o les compren?  

Imagino que si les compren, ja els donen un valor. L'amor i la presència que poso en fer-les, ja se les emporten siguin conscients o no.

Què suposa per a tu formar part del col·lectiu d'ARTISANIA?

Crear xarxes, compartir, connectar, crear sinergies.

Amb quins valors d'ARTISANIA t'identifiques més?  

El valor de la comunitat i el de l'expansió.

Recomanaries a altres artesans venir a instal·lar-se a l’Anoia?  

No sé si tots els que treballem de manera artesana tenim les mateixes prioritats. De tota manera, recomanaria a tothom viure en un entorn rural en algun moment de la vida.

Per què? 

Sí, perquè aquesta xarxa de persones compromeses amb aquests valors segueixi creixent.

Quin és el titular que t'agradaria llegir a la premsa? 

Baixen dràsticament les compres compulsives en centres comercials.