TALENT ARTESÀ: Paloma Somacarrera

La Paloma Somacarrera és una reconeguda vitrallera d'Igualada que des de l'any 1999 dedica la seva trajectòria professional a la restauració de vitralls, una passió que va descobrir mentre estudiava Història de l'Art. Amb més de vint anys d'experiència, ha rebut recentment el reconeixement de Mestra Artesana per part de la Generalitat de Catalunya, un guardó que avala la seva excel·lència i compromís amb l'ofici. Parlem amb ella sobre els seus inicis, la seva evolució professional, els reptes i les satisfaccions del seu dia a dia, la connexió amb l'entorn de l'Anoia i el valor de formar part del col·lectiu ARTISANIA.

Has rebut de mans de la Generalitat el reconeixement de Mestra Artesana professional. Aquesta distinció s’atorga a aquelles persones que han fet de l’exercici d’un ofici artesà la seva professió, i que compten amb més de vint anys de trajectòria professional reconeguda, amb excel·lència en el domini tècnic de l’ofici i aportacions a la seva pràctica. Què suposa per tu haver rebut aquest reconeixement?

Doncs molta satisfacció, agraïment i també orgull. Ha sigut una experiència molt maca que en certa mesura m’ha retrobat amb altres col·legues. La valoració de la teva trajectòria la fan companys d’ofici, mestres vitrallers en el meu cas, i el seu reconeixement certament m’ha honorat i m’ha generat un sentit de pertinença, potser gremial, molt bonic.

Com vas començar en el món de l'artesania? Quin va ser el teu primer projecte?

Soc historiadora de l’art i quan estudiava a la universitat vaig visitar una exposició sobre la restauració dels vitralls de l’eixample; em va encantar!. A la sortida de l’exposició hi havia una llibreta en la que podies deixar les teves dades de contacte, per rebre informació en relació als vitralls i al projecte en general. Setmanes més tard, participava en cursos per aprendre la tècnica del vitrall.

Els meus primers treballs van ser petits vitralls, alguns originals i d’altres reproduccions de vitralls antics, que vaig exposà a l’escola d’arts i oficis de Manresa.

Quina és la peça o projecte del qual estàs més orgullós/a i per què?

Tots els treballs, amb independència del seu volum o la seva ubicació, son importants; però em sento especialment afortunada per haver treballat en el vitrall de la Capella de la Immaculada, del Monestir de Montserrat. És un vitrall preciós, molt especial i gairebé únic per la seva tècnica: la tricromia. És un vitrall del 1910, obra de Josep Mª Pericas i Darius Vilàs.

Com influencien el paisatge i la cultura de l'Anoia les teves creacions?

Des de sempre, la meva activitat ha estat centrada en el camp de la restauració de vitralls i en la formació, més que en la creació. Dit això, al 2022 vaig iniciar una nova línia de treball, més personal i creativa: Les Os de vidre. Els motius d’aquestes peces sovint són la natura, que podem trobar en la nostra comarca, però la inspiració he de dir que la trobo majorment en la recerca del passat, en els llibres antics, i en els temes i estètiques passades que almenys per a mi, encara tenen interès i encant.

Si poguessis col·laborar amb qualsevol artista o artesà, viu o mort, qui seria i per què?

Realment, no ho sé; no m’ho havia plantejat. En alguna ocasió he treballat portant al vidre el projecte d’un artista; sempre ha estat una sorpresa molt benvinguda i que he gaudit molt. Portar a terme quelcom que a tu no se t’hauria passat mai pel cap, sempre és un repte i n’aprens molt.

Quin és el procés creatiu que segueixes des que tens una idea inicies un projecte fins que la el fas realitat?

Cada projecte representa no només un repte artístic i tècnic, sinó també un compromís amb el patrimoni i amb la confiança dipositada en la meva feina.

En la restauració de qualsevol vitrall, el primer pas sempre és la visita a l’obra, estudiar la ubicació del vitrall, l’accessibilitat, el sistema d’instal·lació i l’estat i les circumstàncies del vitrall; a continuació, la documentació. Prendre nota de tot i recavar tanta informació com sigui possible per tal de poder fer una diagnosis i una proposta d’intervenció el més ajustada possible a la necessitat i amb el màxim respecte a l’original. L’acceptació o no de la proposta, dependrà del client; i la seva execució, sovint del pressupost.

Des que t’avisen per fer una proposta d’intervenció, fins que la obra s’executa, acostumen a passar anys.

Com creus que el teu treball contribueix a la comunitat local i al seu desenvolupament?

Mai m’he parat a pensar en això. Intento aportar en la recuperació d’un patrimoni que sovint és local, de petites parròquies; amb això, al menys de moment, he centrat la meva activitat.

Com veus el futur de l'artesania en la nostra regió?

Crec que en general, no només en la nostre regió, alguns oficis artesans tenen un present complicat, lo qual repercutirà, sens dubte en el futur. Per exemple, de la meva especialitat no hi ha centres de formació, i molt menys de conservació i restauració de  vitralls. És una anomalia. Amb aquestes circumstàncies, el relleu en l’ofici és incert.

Has tingut sempre el teu taller a l'Anoia? si no és així, què et va fer venir?

Sí, sempre he tingut el taller a Igualada.

Quina és la part més difícil i la més gratificant del teu treball?

La més difícil sempre és, fer el pressupost. Gratificants hi han moltes; des de la visita inicial en la que coneixes un edifici, un nou vitrall, el treball en equip,...... i, és clar, veure el vitrall recuperat.

Quin impacte t'agradaria que tinguessin els teus productes en les persones que les veuen o les compren?

Pensant en les Os de vidre, més que un impacte busco una connexió; espero que les persones que tenen una de les meves peces a casa seva, la gaudeixin per que els hi agrada, però també per un cert poder evocador d’un estil de vida en el qual m’inspiro.

Què suposa per a tu formar part del col·lectiu d'ARTISANIA?

Ser artesà comporta molt més que el treball de taller. Avui en dia has de saber de disseny gràfic, màrqueting, fotografia, comptabilitat, xarxes socials,.....moltes coses.

Amb ARTISANIA trobo un recolzament professional i l’ajuda de companys de la comarca, amb inquietuds similars i problemàtiques sovint comuns.

Amb quins valors d'ARTISANIA t'identifiques més?

Amb l’estima per la qualitat i bellesa de les petites coses i pel desig de fer alguna cosa que quedi, que aporti.

Recomanaries a altres artesans a venir a instal·lar-se a l'Anoia? Perquè?

Per que no? Triar on arrelar-se és quelcom molt personal, però crec que a l’Anoia hi ha molts municipis on pots trobar el teu lloc.

Animaries als artesans creadors a formar part d'Artisania? Per que?

Sí, sens dubte. És important el recolzament que ofereix.

Quin és el titular que t'agradaria llegir a la premsa?

L’artesania, objectiu destacat de polítiques culturals. Impuls a la recuperació dels oficis artesans, mitjançant la creació d’estudis de grau per a cada família professional.

Difusió del patrimoni existent com a via de promoció de l’ofici i de recolzament als artesans en les seves activitats.